LA ELA GEMINADA
1 PRESENTACIÓ
* Bon dia. Sóc aquí per a parlar de la ela geminada, un caràcter català més aviat problemàtic.
* Parlo en representació del Grup de Treball per a la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada. El nom no hauria de dur a equívocs: som un grup (no un equip) sense ànim de lucre, ens reunim de tant en tant, no tenim estatus oficial, ni finançament, ni gairebé res —sí que tenim un lloc web modest… només en català.
* El grup inclou persones de l’entorn acadèmic i professional en àrees com filologia, disseny gràfic – tipografia, i enginyeria – informàtica. Entre el públic hi ha el Marc Antoni, desenvolupador de programari especialitzat en les tecnologies PostScript i PDF, impulsor del projecte i del grup de treball des del 2004; jo sóc professor de disseny gràfic i tipografia (en plom) a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
* La presentació es divideix en tres seccions. La Secció 1 ofereix una visió panoràmica, cronològica, de la qüestió; la Secció 2 se centra en els problemes principals entorn del caràcter avui dia; la Secció 3 és una mena de balanç de la feina, passada i futura.
SECCIÓ 1. PANORÀMICA
2 LA ELA GEMINADA
* En aparença, la ela geminada és una cosa semblant a això —en caixa alta i caixa baixa.
* La podem considerar «genuïna» i «nova».
3 «GENUÏNA»
* Per «genuïna» volem dir «específicament, exclusivament catalana» —cap altra llengua fa servir la ela geminada.
* La diapositiva mostra algunes dades sobre la llengua catalana. Haurien de donar una idea del grau «local» del seu abast.
4 «NOVA»
* La ela geminada és un «nou» caràcter. Es va presentar oficialment el 1913, en les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, concebudes com a mitjà per a regular i normalitzar l’ús del català modern.
* La nova ela geminada es va adoptar per a satisfer requeriments d’etimologia i de pronúncia.
* La seva representació gràfica (el seu «glif») també es va debatre amb intensitat. Al capdavall, es va arribar a una solució de compromís, provisional: «dues eles amb un punt volat entre elles…».
5 PAUSA EN SUSPENS
* … aturem-nos un moment per remarcar alguns trets significatius.
* Això vol dir que aquest punt volat fa de diacrític.
* I això vol dir que la ela geminada NO representa un sol fonema, sinó dos —cada ela pertany a una síl·laba diferent.
* Aleshores, la ela geminada no és un dígraf.
* I aleshores, la ela geminada —sempre intervocàlica, mai a principi o final de paraula— es pot partir en síl·labes: a final de línia, el punt «desapareix» i «es converteix» en guionet, cada ela es queda a la seva síl·laba.
* (Aquestes són algunes raons per les que l’IEC, avui dia, defineix la ela geminada com «grup modificat de lletres».)
6 EL PROBLEMA TIPOGRÀFIC
* Ara podem tornar a la solució gràfica provisional: «dues eles amb un punt volat entre elles…»
* i continua «… les eles tan juntes com sigui possible —com en una ela doble.»
* per tal que es percebessin com a part d’una sola paraula (sense buits, que no eren paraules compostes)
* Fos una recomanació o una pura norma, els acadèmics havien plantejat el problema tipogràfic.
7 APUNT-RESUM #1
* La ela geminada té uns usos específics; respon a un (doble) so; té aquestes propietats tipogràfiques.
* Aquella solució provisional no es modificaria mai: esdevé definitiva, encara vigent.
8 LA ELA GEMINADA D’UNA SOLA PEÇA
* Així, les normes ortogràfiques implicaven «normes» tipogràfiques per al nou caràcter. La ela geminada hauria de ser fosa, «en correspondència», com a peça única, hauria de formar part de qualsevol «pòlissa» catalana «normal»; la peça «ela geminada» hauria de ser «normal» en qualsevol sistema de composició —per exemple, en tipografia i en linotípia.
9 LA ELA «DESGEMINADA»
* Però no en les màquines d’escriure.
* L’amplada normativa del caràcter no es podia complir prou bé en la composició d’espaiat fix (almenys en la majúscula: la minúscula no hauria de ser més difícil que /m/).
* Així, cap als 1930, fabricants com Olivetti van empescar-se una altra manera de fer la ela geminada: la van escapçar en /L·/ o /·L/.
* No debatrem el caràcter (/L·/ o /·L/) ni la tecla del teclat.
* Per anecdòtic que sembli, tindria les seves conseqüències més endavant.
10 BUIT NEGRE
* Després ve un buit llarg: la Guerra Civil, la prohibició del català, la fi de la dictadura…: fins i tot el naixement i expansió de la fotocomposició… Tot això en un sola diapositva. (Com qui diu que aquest és també un període fosc en la nostra història.)
11 EL NOU MAPA (ELECTRÒNIC)
* Avancem cap als anys vuitanta i noranta.
* Catalunya i la llengua catalana han recuperat alguna consideració d’autonomia en el nou mapa democràtic espanyol.
* L’era electrònica fa camí. Hem esmentat Olivetti, ara cal que esmentem IBM. També treballaven en territori català —i en aquell temps eren els més importants en tractament de dades. La cosa és que un enginyer català d’IBM es va entossudir a dur la ela geminada a primer pla i finalment va aconseguir l’aprovació per a codificar-ne una petita part: el punt volat, 00B7. (No rigueu. Li podem donar les gràcies per aquell punt volat. Altrament, podríem haver-nos quedat sense ela geminada de cap mena.)
[* El punt volat va entrar en la taula de 7-bits d’IBM (1984) com a «diacrític»; figuraria en la taula bàsica ASCII (Latin-1) de 1989 i, després, en les taules d’Unicode: formaria part de taules i teclats estàndards.]
* En 1985, un Reial Decret dicta disposicions per als teclats espanyols (d’equips de transmissió de dades i) de màquines d’escriure electròniques: el text especifica que la ela geminada es pot escriure mitjançant dues combinacions de tecles: /ela-punt/ + /ela/; o /ela/ + /punt-volat/ + /ela/ —si bé la figura adjunta no era tan clara.
* Tot i que allò no fos codi tal com avui el coneixem, la cosa anava més o menys així: la ela geminada, «in-codificada» com a caràcter únic, només es codificaria de manera escapçada. Hi havia dues maneres d’escapçar-la: la /ela-punt/ d’Olivetti i el /punt-volat/ d’IBM —ambdues maneres tenien alguna mena de «status legal»; la ela geminada, cap.
12 ENTRA UNICODE
* Noves regulacions vénen amb Unicode. En octubre de 1991, es publica el Unicode Standard, Version 1.0 (Volume 1). Les seves Character Code Charts inclouen /el-dot-uppercase/ (/ela-punt-majúscula/) i /el-dot-lowercase/ (/ela-punt-minúscula/) en Latin Extended-A; i /middle-dot/ (/punt-volat/) en Latin-1 Supplement. /ela-punt-majúscula/ és objecte de recomanacions curioses per al seu disseny; /ela-punt-minúscula/ es reconeix explícitament per al «Catalan»; /punt-volat/ mostra un ús múltiple.
* Podrien haver codificat la /ela-geminada/ com un sol caràcter: els caràcters ja no estaven lligats a les limitacions de l’espaiat fix. No ho van fer. Per què?
* Unicode devia recollir les codificacions reconegudes oficialment dels caràcters. I, d’acord amb les codificacions espanyoles, la ela geminada no existia més que de manera escapçada, per partida doble i alternativa. Unicode va fer justament això, ni més ni menys: només van assignar codis a caràcters que existien. (I a lligadures tradicionals —però la ela geminada tampoc era res d’això.)
* Així, l’escapçament d’aquell caràcter local, que havia adquirit estatus nacional, ara esdevenia un estàndard internacional: únic, unificat, universal.
* Cap altra llengua fa servir la ela geminada. Cap llengua fa servir /ela-punt/. /ela-punt/ no respon a res.
/punt-volat/ s’usa en altres llengües i contextos —però de manera diferent, per a altres propòsits: «en conseqüència», Unicode el va codificar dins de la categoria «Punctuation: others», no van mantenir la condició de «diacrític» que tenia l’original d’IBM.
La qüestió tenia ara dues cares, hi havia dos problemes. Dos codis parcials per al «mateix» caràcter (incodificat) convertien la situació en doblement terrible.
* N’hi ha prou amb dir que tot l’assumpte va ser un error. I que Unicode no va ser l’únic culpable. A casa nostra, ningú va dir res. /ela-punt/ es quedava aquí per sempre més, arreu.
13 ELA-PUNT I LA ELA GEMINADA EN PRIVAT
* Això deu sonar massa exagerat. /ela-punt/ amb prou feines seria un caràcter habitual en un alfabet tipogràfic digital —al principi (PostScript Type1 i TrueType). Després, amb Open Type, podria tenir més ressò.
* Fos com fos, la qüestió és que Unicode havia donat un codi a /ela-punt/ (la ela geminada esguerrada) i que figuraria en taules bàsiques de caràcters; mentre que la «veritable» ela geminada, no. En cap cas, ni mai.
* /la ela geminada/ continuaria sent residual, com en la IBM Courier d’Adobe (1989). El caràcter únic apareixeria en la influent Adobe Glyph List (encara referència a dia d’avui) —però només va aconseguir entrar a l’àrea privada de Unicode: LL U+F6BF; ll U+F6C0. (Això hauria de fer advertir les dues maneres per les quals es determina un glif —noms en la tecnologia PDF; valors escalars en la plataforma web.)
* Per cert, aquell experiment de Courier va ser una excepció. (Sí, tothom de l’auditori pensa que la caixa alta fa una fila horrible; però tenia codi, sabeu.)
14 MISÈRIA I CONVALESCÈNCIA
[* Última diapositiva de la Secció 1. Aquí no respectaré l’ordre cronològic.]
* Un (nou) Reial Decret de 1993 deroga aquelles disposicions del 1985 per tal de conformar els teclats espanyols als estàndards europeus. Resultat: la ela geminada també s’esfuma d’aquest mapa —sense la tecla /ela-punt/, el seu record només es pot rastrejar a través de la tecla /punt-volat/.
* /ela-punt/ manté el seu lloc amagat dintre el codi. Però al cap del temps perdrà força. Al 2007, Unicode Standard 5.2 etiqueta /ela-punt/ de «deprecated character». L’alternativa, «representació preferida per al [llegat] català» és /ela/ + /punt-volat/ —conforme a la compatibilitat ISO (6937).
La ela geminada «de veritat» continua sense existir; i la ela geminada normativa ja no té alternativa: és un compost de dues 004C singulars (o dues 006C singulars) i un singular, però multi-ús, 00B7 entre elles.
* Res d’això sembla preocupar gens; a ningú li importa.
* O gairebé. A partir dels noranta, algunes veus locals comencen a reclamar atenció per a la ela geminada dels temps digitals. Els laments creixen i prenen cos en noves plataformes com la World Wide Web. En ella, en 2005, l’ICANN aprova el domini d’internet /.cat/ —i /.cat/ accepta el registre de noms amb grafies «catalanes» com les vocals accentuades, la ce trencada… i la ela geminada. (O una cosa semblant: també ofereixen /ela/ + /guionet/ + /ela/ com a alternativa a la ela geminada per motius de segmentació.)
* Els teclats tàctils segueixen la petja. En el pitjor dels casos, aquí —configuració catalana volent— el punt volat apareix com una opció en la tecla /punt/. En el millor dels casos, la ela geminada «d’una sola peça» apareix com a opció en la tecla /ela/.
Es pot dir que això ja és prou, més del que teníem, fins i tot molt. Però, en qualsevol dels casos, només són opcions —alternatives a caràcters àmpliament reconeguts).
SECCIÓ 2 —PROBLEMES
15 LA ELA GEMINADA, AVUI
[* Això hauria de fer el fet com a panoràmica de la qüestió; podem anar ara a tractar els problemes principals.]
* Però, abans, recuperem l’apunt-resum #1: La ela geminada té uns usos específics; respon a un (doble) so; té aquestes propietats tipogràfiques.
* Pel que fa a la pronúncia, diguem que, així en general, la fem sonar menys.
* Pel que fa a l’ortografia, el caràcter es manté —creixent en neologismes.
* La llengua catalana encara existeix. La ela geminada encara existeix. Encara hem de fer servir la ela geminada (en català escrit). Però, com la podem continuar fent servir?
* La pregunta és fàcil; les respostes, no. L’assumpte es pot simplificar en tres problemes i tres usuaris —cap d’ells és unidireccional: tots ells s’encavalquen i complementen entre si a diferents nivells.
* Això és un pèl ambigu, donem alguna pista. Sovint fa mala fila; no surt enlloc en els teclats; escapçada en el codi —desconeguda per a molts.
16 USUARI QUOTIDIÀ: LA TECLA I EL GLIF
* Per a la majoria d’usuaris quotidians, la ela geminada és una molèstia.
* Han d’escriure un caràcter que no apareix enlloc en els teclats. L’han de «fer» picant una combinació de tecles en un teclat europeu estàndard de 1993.
* (Els exemples que segueixen poden semblar estranys, però no són inusuals.) Els usuaris poden ser capaços de saber què és una ela geminada i on fer-la servir, però poden tenir dificultats a l’hora de picar-la correctament. L’entorn no ajuda: l’usuari està exposat a tota mena d’eles geminades, correctes i incorrectes —de «literatura» privada o oficial.
* Aleshores, l’usuari pot elegir una de les opcions o combinacions següents:
1. /L/ + /./ + /L/
2. /L/ + /-/ + /L/
3. /L/ + /•/ + /L/.
Les dues primeres són senzilles, no cal prémer la tecla de majúscules. La tercera opció és una bestiesa (MSWord: vegeu més avall). Cap d’elles és una ela geminada, totes tres són errors ortogràfics.
4. /L·/ + /L/. La quarta opció pressuposa que l’usuari sap on trobar /L·/. Però fins i tot si ho sabés, s’estaria saltant el consell d’Unicode. I podria tenir problemes de partició a final de línia: /l·-/.
5. /L/ + /·/ + /L/. La millor opció a dia d’avui.
* L’opció 5 és la millor de totes, però això no vol dir que sigui bona. Pot respectar el codi (no fa servir /L·/) i l’ortografia (fa servir el punt volat). Però, com qualsevol altra opció (amb l’excepció ocasional de 4), sempre excedirà la recomanació originària de l’amplada, «LL». O sigui, tant se val l’opció que s’elegeixi, la ela geminada resultant mai serà correcta.
[* Tot això és més aviat descoratjador. L’usuari quotidià estaria més tranquil si els teclats tinguessin alguna tecla d’ela geminada —no es pot ocupar de foteses com recomanacions d’amplades: això és cosa del dissenyador tipogràfic.]
17 USUARI AVANÇAT: EL GLIF I EL CODI /1
* El dissenyador tipogràfic entra en escena.
* Considerem un dissenyador tipogràfic meticulós que vulgui dissenyar un alfabet complet —a hores d’ara, tothom hauria de saber que «cap alfabet llatí serà complet si no té una ela geminada».
* El dissenyador tipogràfic potser no sap què és una ela geminada —però hem dit que era meticulós: així, estudiarà taules d’Unicode en un editor de fonts per tal que l’ajudin; i, essent meticulós, s’assegurarà que les taules siguin actualitzades, això és, posteriors a 2007 pel cap baix —quan /ela-punt/ es va desestimar com a «deprecated».
* Fem un parell d’advertències abans de continuar:
* Advertència #1: això no serà una lliçó ràpida i pràctica de com dissenyar la ela geminada.
* L’advertència #2 fa així:
18 USUARI AVANÇAT: EL GLIF I EL CODI /2
* (Espero que sigui prou clar.) PER FAVOR NO FEU SERVIR /ela-punt/ (en cap cas —majúscula, minúscula).
(Vam tenir alguna discussió interna entorn del verb: «fer servir» sembla prou ampli i general per implicar tot usuari.)
* Això va per a tota la sala, no només dissenyadors de minoria catalana, sinó també tots els amics d’ATypI, companyies grosses i padrins: BauerTypes, Glyphs, Google, Adobe, Monotype, Apple i Microsoft…
Ja sabeu que «Unicode els va etiquetar “deprecated characters” des del 2007».
(Si això no us fa contents, us podem donar altres raons:
pot causar problemes d’accessibilitat;
pot causar problemes de partició de línia;
i, tant se val si és ben dibuixada en si, sovint es veurà malgirbada en context (en una paraula) —encara que mantingui l’estàndard d’amplada originari.
* Aleshores, què?
19 USUARI AVANÇAT: EL GLIF I EL CODI /3
* Per començar, oblideu /ela-punt/ i quedeu-vos amb /ela/-i-/punt-volat/ o, perdó, /periodcentered/.
* /ela/ i /periodcentered/ són caràcters usuals. Tot dissenyador tipogràfic dibuixa els glifs en totes les seves variacions: majúscules, versaletes, minúscules; rodó, cursiva, negreta…; romana, palsec, d’escriptura… —tantes variants com en què fem servir la ela geminada.
* Però és ben poc probable que gaire dissenyadors tipogràfics els dibuixin pensant en la ela geminada. Això no és cap insult. Només és una manera de considerar les «recomanacions» per al seu disseny —com a simples «recomanacions» o com a «normes» estrictes.
* Prenguem la recomanació originària del 1913 per a l’amplada del caràcter: «semblant a» o «igual que» /ela doble/?
[* Si els dissenyadors tipogràfics ignoren qualsevol d’elles, potser tindrem eles geminades «mal espaiades».]
* En aquell moment no es va fer cap recomanació per al punt volat: com i on s’havia de posar. Només sabem que, anys més tard, Unicode va recomanar quin havia de ser: 00B7.
[* Si els dissenyadors tipogràfics segueixen aquesta, també podrem tenir punt volats «excessius, mal posats, desequilibrats» —eles geminades «dolentes». (Ara no considerem cap altre punt volat que no sigui 00B7.)]
* Aleshores, què #2?
20 USUARI AVANÇAT: EL GLIF I EL CODI /4
* Aleshores el dissenyador tipogràfic meticulós pot reprendre l’estàndard originari i considerar dibuixar una ela geminada com un sol glif, ben espaiat (ample), ben equilibrat (punt volat).
* El nostre dissenyador tipogràfic sap que tal ela geminada «de veritat» només pot ser una enganyifa. El seu glif és un compost de propietats OpenType que enllacen a caràcters reals —però que no té un codi real propi.
* [De passada, això obre algunes preguntes. Quin nom hauria de tenir? En quina cel·la hauria de ser? No té gaire sentit (a diferència de «cap») preguntar-se quin codi hauria de tenir: cap ela geminada de veritat té codi oficial, continua fora de codi.]
21 USUARI PROFUND: EL CODI I TOTA LA RESTA /1
* Els problemes profunds vénen del codi. No tenen res a veure amb (i van més enllà de) els estètics, perceptius o de disseny normatiu. Són problemes de malfuncionament: ja no és que la ela geminada estigui mal feta; és, més aviat, que no funciona bé, o que no funciona de cap manera.
* Podem recuperar ara la galeria d’imatges i concloure que els errors, en el codi, esdevenen problemes. Fins i tot quan no hi ha errors, les eles geminades poden causar problemes.
22 USUARI PROFUND: EL CODI I TOTA LA RESTA /2
* Com si hi hagués una història de codi darrere de cada imatge: els problemes deriven de codis erronis o de desajustos de dades. En podem seleccionar uns pocs exemples reals:
* Si copiessis una ela geminada del MSWord i l’enganxes a un editor web, el punt volat es convertiria en bala. (Els dos caràcters tenen, probablement, el mateix codi en diferents taules de caràcters: el codi roman; són les taules, les que canvien.)
* Si cerquessis eles geminades en una base de dades, obtindries tota mena de resultats fragmentaris —fins i tot, cap: el punt volat pot no haver estat indexat, el punt volat pot ser «incercable».
* Si fossis un usuari de Gmail o d’Outlook enllaçant a una adreça amb ela geminada, no hi arribaries mai: l’enllaç es trencaria just abans del punt volat —o bé, Google i Microsoft ignoren les taules de caràcters aprovades oficialment per l’ICANN.
* Si el nom de la teva empresa tingués una paraula com «Intel·ligència», Intel Company podria demandar-te —podrien interpretar aquella paraula com si fossin dues paraules.
* Si el teu nom tingués una ela geminada, els censos espanyols oficials la ignorarien o alterarien (l.l). I si tinguessis un document d’identitat o passaport electrònics, bé, aleshores ja no sabem què et passaria exactament —no hi ha cap estàndard d’aplanament de la ela geminada.
* Si…
23 APUNT-RESUM # 2
* Podem tancar ja la secció amb
* L’apunt-resum #2:
* En els nostres temps digitals de text codificat, la ela geminada obre via a problemes força més complexos que en temps anteriors: no només gràfics, també d’accessibilitat i de segmentació.
SECCIÓ 3 — CLAUSURA
24 PENSADES DE PASSADA
* Ja és hora de recollir les idees.
* Voldríem tenir una ela geminada com cal, una ela geminada normal: el glif, la tecla, el codi. Potser demanem massa. Fem el que podem, ho continuem intentant —avui hem vingut a un congrés de tipografia i n’hem parlat a la gent, com si hi hagués possibilitat de millorar les coses.
* El problema s’està aquí, a tres bandes —tipografia, accessibilitat, segmentació.
25 LA ELA GEMINADA DE TRES CARES
* Primer ve el glif. Sembla que, cada cop més, els dissenyadors tipogràfics locals el dibuixen com a «peça única», més o menys d’acord amb les recomanacions normatives originàries de 1913 (i nosaltres n’estem contents). Un compost de característiques, és clar —potser són solucions temporals i apedaçades, però prou bones quan no es té un codi real.
Només podem suggerir que l’anomenin de manera «consistent». Nom intern del glif: /Lgeminada, /lgeminada, com alguns ja l’anomenen, en previsió de possibles compatibilitats d’estàndards en el futur.
* I, de totes maneres, qualsevol d’elles és millor que /ela-punt/ —que, si calgués, repetiríem,
PER FAVOR NO…
* Pel que fa a la tecla, no cal que esperem gaire a curt termini. Cal dir, tanmateix, que hi ha hagut alguns avenços, com mostren els teclats tàctils d’Apple i de Firefox. És cert, només són opcions en tecles, alternatives en teclats configurables, alternatives a tecles estàndard —però són opcions reals.
* Ens queda el codi… És un assumpte relliscós —que canvia segons la plataforma: web o pdf. Actualment, no sembla que hi hagi cap altra solució normativa que encabir-la en l’àrea d’ús privat d’Unicode, en algun lloc entre E000 i F8FF —codi o «Name Character Sequence». Però encara hi ha molt a considerar abans no arribem a un resultat satisfactori —i això hauria de significar més debat i intercanvi amb Unicode, esperant alguna mena de resposta…
26 DE TEVES A MEVES, A POC A POC
* … que finalment ens faci parar de fer aquestes preguntes que hi ha a la pantalla. Cap institució oficial o gran empresa veu massa negoci en la ela geminada, o sigui que no els importa gaire o no els ha importat gaire —això ho sabem del cert. I així podem baixar altre cop al nostre terreny —usuaris, dissenyadors tipogràfics, programadors, desenvolupadors.
* La ela geminada pot ser només una qüestió local, però pot ser-ne tant com alguna de les vostres. I per això hem vingut a contar-vos-ho. Ni que sigui a un congrés de tipografia, un dissabte al matí. Gràcies.