Notícies

Com publicava fa uns mesos Vilaweb, Twitter ja permet usar la L·L a les etiquetes. Aquest fet és un pas important en la normalització de la Ela Geminada en el món tecnològic, i des d'aquest web n'estem molt contents. Poc o molt, hi vam col·laborar en aconseguir-ho.

Twitter, com moltes gran empreses d'Internet, usa l'estàndard Unicode en els seus serveis i programes. Des del punt de vista tècnic, les etiquetes de Twitter són el que en terminologia Unicode es coneix com a identificadors. I aquestes estan definides en l'annex TR31 de l'estàndard Unicode. A finals del 2013 iniciarem gestions amb Unicode per a indicar l'ús que, en català, fem del Punt Volat (codi Unicode U+00B7) i intentar afavorir-ne el tracte a l'annex TR31, i ho vam aconseguir. La versió del 1r semestre del 2014 ja feia esment al cas català!

En paral·lel, féiem gestions directament a can Twitter. A diferència d'altres gran empreses, Twitter permet que la comunitat participi i es beneficiï de part del codi que desenvolupa. Vam aprofitar per a obrir una sol·licitud perquè milloressin el Punt Volat, amb l'esperança que algun enginyer implementés el Punt Volat a les etiquetes. Era desembre del 2013. No vam estar gaire de sort, cap enginyer no es va interessar, i mesos després Twitter va reestructurar el servidors de desenvolupament. Així que vam tornar a fer la sol·licitud als servidors nous. Ja érem a desembre de 2014. Ens mancava trobar algú de dins que jugués a favor nostre.

Finalment, la finestra d'oportunitat va aparèixer. El febrer de 2015 Twitter va implementar les etiquetes per a uns quants alfabets no llatins. Eden Golshani, l'enginyer de Twitter que havia programat el codi relacionat, era l'home que necessitàvem. Després d'un intercanvi de missatges, el 14 d'abril de 2015 es va afegir al codi de Twitter el suport per a les etiquetes amb Punt Volat. Uns quants dies més tard, arribava a milions d'usuaris de la xarxa social. Ja teníem etiquetes amb Punt Volat.

Habitualment, per aconseguir solucionar problemes, cal informar-ne al responsable i sol·licitar que ho corregeixi. Des del Grup de Restitució Tipogràfica de la L·L, en col·laboració amb altres grups, com ara Softcatalà, hem assolit petites fites, que han arribat a tots els ciutadans.

Ens agradaria que les institucions del país, com l'IEC o la Direcció General de Política Lingüística prenguessin consciència de la problemàtica relacionada amb la Ela Geminada i posessin fil a l'agulla. De fa anys que ho intentem des d'aquest Grup de Treball, tot avisant del risc que suposa fer-se el sord a tenir veu i cura en les directives que, des del món digital dels caràcters de l'escriptura, afecten a la correcta aplicació de la normativa.

Encara ara hi ha aparells electrònics on no es pot usar la L·L ni el Punt Volat. Tot i les aportacions d'alguns tipògrafs catalans, ens manca un model tipogràfic de Ela Geminada, que permeti als professionals d'arreu fer un disseny curós. També tenim un grapat de documents i bases de dades oficials que ignoren la grafia més exclusiva del català. Només caldria que algú en tingués cura, de veritat, de la L·L.

La ponència exposada per l'Oriol Moret Viñals, en nom de tot el Grup de Treball, el dissabte 20 de setembre al Congrés ATypI Barcelona 2014 «The Geminated El» (anglès) / versió en català «La Ela Geminada» / pantalles en PDF …va ser molt ben acollida entre la comunitat tipogràfica present a l'auditori del Museu del Disseny. Si l'haguéssim de resumir en un parell de piulades, ens quedaríem amb aquesta de Nina Stössinger i aquesta altra de Sonja Knecht.

Aquest mes de setembre el Grup de Treball serà present al congrés 2014 de l'«Association Typographique Internationale», que enguany té com a seu la ciutat de Barcelona.

Concretament, el dia 20 de setembre a les 10h05', al Museu del Disseny, l'Oriol Moret Viñals presentarà la ponència… «The Geminated El (L·L)» …on en 30' oferirem una panoràmica que farà un breu repàs de la ela geminada des dels punts de vista: històric, lingüístic, l'encaix tecnològic i el treball realitzat fins ara mateix pel nostre grup.

Aquesta serà la primera vegada que s'explicarà als especialistes de la comunitat tipogràfica internacional, el cas del caràcter/glif «l·l», un signe únic per a la llengua catalana que ens convé molt divulgar la problemàtica per la seva transversalitat, doncs pot ser útil a d'altres llengües i viceversa, l'experiència d'altres caràcters amb problemàtiques comparables ens pot ajudar.

El 23 de gener, tingué lloc la presentació pública del «Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada», a l’emblemàtic espai del «Bar El Velódromo». De la mà de la Fundació puntCAT i el Grup de Treball, vam mostrar de prop els detalls (alguns ben sorprenents) de la feina feta fins ara, tot gaudint de l’espai i refrigeri que cerveses Moritz ens va oferir.

Aquí teniu l'enllaç a l'«streaming» sencer de la retransmissió en directe de l'acte… http://fundacio.cat/elageminada/ …i que ara podeu tornar a visionar.

Aquí teniu un recull fotogràfic de les diferents intervencions i del selecte públic que ens acompanyà http://www.flickr.com/photos/puntcat/sets/72157632596062947/

Aquesta és la presentació que il·lustrà el text amb testimonis i exemples sobre la problemàtica http://www.slideshare.net/puntcat/presentaci-del-projecte-de-normalitzaci-lingstica-de-la-ela-geminada

El 14 de gener de 1913, ara fa cent anys, el plenari de l’Institut d’Estudis Catalans aprovà les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana. Amb elles, va néixer la ela geminada, el signe més genuí de la nostra llengua.

Des de finals del segle xx, amb l’eclosió de les tecnologies de la informació, la ela geminada pateix noves dificultats que podem encaixar en cinc grans blocs:

• Desconeixement o manca de cura a l’hora d’escriure-la correctament.
• Dificultat o impossibilitat tècnica d’escriure-la correctament (alguns telèfons i tauletes de darrera generació no disposen del punt volat).
• Pèrdua dels criteris tipogràfics tradicionals per a dissenyar el caràcter correctament (p.e. l’amplada no es correspon amb la que es recomanava originàriament).
• Problemes en el processament de dades associats al punt volat (el tractament informàtic escapça les paraules que duen la ela geminada).
• Existència d’una doble codificació de la ela geminada (el caràcter «L·» genera problemes d’intercanvi d’informació).

Atesa la situació actual, cal treballar per cercar-hi solucions. Principalment:

• Col·laboració amb Unicode per codificar bé el caràcter i resoldre els problemes tècnics actuals.
• Elaboració i difusió d’un estudi tipogràfic que fixi els patrons a seguir per a un bon disseny del caràcter.
• Col·laboració amb les empreses tecnològiques per facilitar l’escriptura de la ela geminada.

Des del 2004 hem anat recollit informació i deficiències per trobar possibles propostes de solució. Amb aquesta intenció, hem obert vies de diàleg amb diversos organismes i institucions com l’Institut d'Estudis Catalans, l’Unicode Consortium, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fundació puntCat i Softcatalà.

Com a grup de treball format per professionals, investigadors i professors, aportem des del voluntariat les nostres especialitats en aquest repte polièdric, molt més complex del que realment pugui semblar des de fora, i amb necessitat de més recursos si realment volem fixar amb qualitat i rigor aquest signe únic que identifica la nostra comunitat lingüística al món.

Grup de Treball de normalització tipogràfica de la ela geminada

Fundació puntCAT

En relació a aquest esdeveniment, transcrivim dos paràgrafs significatius del treball de recerca «Les set redaccions de les "Normes ortogràfiques" de l'Institut d'Estudis Catalans» publicat el 1985 per Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l'IEC, als «ESTUDIS DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES/X | MISCEL·LÀNIA ANTONI M. BADIA I MARGARIT 2», editada per un gruix eminent d'institucions: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Anglo-Catalan Society, Associazione Italiana di Studi Catalani, North America Catalan Society, Fundació Congrés de Cultura Catalana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pàgina 193:

«A part d'això que acabo d'exposar, l'única cosa que se sap amb certesa és que les Normes foren aprovades per les quatre cinquenes parts dels membres votants de l'Institut i publicades, com a anònimes, el 24 de gener de 1913 amb la signatura de dinou dels vint membres que aleshores tenia l'Institut.[*]»

[*] Els membres sotasignants eren els tres presidents de les tres seccions (Antoni Rubió i Lluch, president de la secció Històrico-arqueològica i també president de torn de l'Institut, Antoni M.ª Alcover, president de la Secció Filològica, i Miquel A. Fargas, president de la Secció de Ciències) i els membres Jaume Massó i Torrents, Josep M.ª Bofill, Joaquim Miret i Sans, Lluís Segalà, Frederic Clascar, E. Terradas, Eugeni d'Ors, Josep Carner, Josep Pijoan, Pere Coromines, Pompeu Fabra, Josep Puig i Cadafalch, Miquel S. Oliver, Ramon Turró, August Pi i Sunyer, Guillem M.ª de Brocà. Hi mancava Àngel Guimerà que havia entrat, com a numerari, a l'Institut l'any 1911 i formava part de la Secció Filològica. Moll dóna notícia sobre la incompareixença de Guimerà a les sessions de la Filològica (cf. Un home, pàg. 90).

Pàgina 194:

«Del desembre de 1911 en què Fabra envià a Josep Carner, secretari de la Secció Filològica, la primera redacció i el 14 de gener de 1913 en què foren aprovades les Normes hi ha un espai de temps massa llarg –més d'un any– per a suposar que la discussió d'aquest segon text, que, d'altra banda, no sabem quan va tenir lloc, va sorgir la versió definitiva de les Normes.»

Aquí teniu digitalitzades les pàgines més significatives en relació a la «L·L» d'aquesta publicació, una mica difícil de localizar.

Amb aquest article de l'Anna Torcal podem dir que si el digital de cultura NÚVOL.com és l'escuma del «cappuccino», la ela geminada és la xocolata desfeta de la llengua.

Article al voltant d'una entrevista a l'Enric Tormo feta a València.

Disposem, per gentilesa de l’autor, de l’article original en català «Tantes cintes per estrenar», que correspon al llarg període de proves en què els articulistes ja hi escrivien, tot esperant el 03.05.2011, dia en què La Vanguardia va començar a editar-se també en la nostra llengua.

Aquí teniu l’article publicat de la columna d’opinió de Quim Monzó en HTML i en PDF en castellà.

Aquest és el fil de la conversa amb les dues piulades d’esment de l’Ernest Vidal a Quim Monzó i les dues respostes de l’escriptor.

Aquí tenim el detall de les imatges de la màquina d’escriure Olivetti Lettera 32, que pertany a Monzó, en comparació amb una altra Olivetti posterior, la Studio 44, que pertany a l’Enric Tormo.

26.11.12 «La grafia més volada», article de Magí Camps a La Vanguardia

Aquí teniu el clip de video on s’explica breument un dels objectius de la difusió, i que també penja del web de l'Espai Internet.

Som al xarxanet.org ...entitats i voluntaria per a un món millor.

El Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya dóna suport a aquest projecte.

Un portal impulsa un adequat ús de la ela geminada

El canal 3/24 de Televisió de Catalunya es fa ressò en aquesta entrada de bloc i en els seus titulars de la campanya Caça-Nyaps. La campanya Caça-Nyaps demana ajuda per detectar usos erronis de la ela geminada i està organitzada amb la col·laboració de la fundació puntCAT.

Han dit a Twitter...

Per evitar greus problemes de codificació cal normalitzar tipogràficament la #ElaGeminada!

Dins Actualitat tecnològica i de llengua catalana estarem molt atents als comentaris que la comunitat d'usuaris de Softcatalà ens pugui anar fent arribar.

El camp URL del perfil d’un compte de Twitter, no admet la ela geminada. Sembla que el punt volat no és considerat un caràcter vàlid en el camp URL. Això no obstant, és perfectament vàlid que les URL del domini .cat usin el punt volat.

Llegiu el comentari complet.

El projecte de normalització de la ela geminada, ElaGeminada.CAT, està treballant en un nou portal que ha de millorar la comunicació i difusió de la feina que s’està fent. El portal està implementat sobre Plone i el disseny és mèrit de Guillem Sevilla.

Acabem de descobrir un nou nyap. La base de dades de Correos que emmagatzema la correspondència entre codi postal i adreces postals codifica malament les eles geminades. Un cas més de registre oficial erroni.

Llegiu la resta de la informació.